La Guia-Cicerone de Barcelona que el 1847 va publicar Antoni de Bofarull, adreçada a un viatger curiós en visita cultural a Barcelona, a un turista, ens pot servir per conèixer una ciutat tan diferent a la nostra com ho és la Barcelona de mitjans del segle xix, plena d'elements del tot estranys i sorprenents però, d'altra banda, evidentment relacionats amb la ciutat d'avui dia que coneixem perquè forma part del nostre món.

Llegir la Guia-Cicerone de Barcelona com una guia turística, o qualsevol altra mena de descripció, ens pot servir per fer-nos una idea de com era una ciutat que no coneixem. Una ciutat pot resultar-nos exòtica, és a dir, aliena a la nostra experiència quotidiana, perquè n'estigui allunyada en l'espai però també si n'està distanciada en el temps; al capdavall ja ens ho diuen, o potser més aviat ens avisen, que el passat és un país estrany, és a dir, una terra ignota amb unes característiques que, a primera vista, sovint ens resulten incomprensibles.

Una Barcelona, en part invisible,
que ens retorna la ciutat d'ahir.