Joan Turull (1945) és pastisser, però hauria pogut ser futbolista, músic o antiquari. Hauria pogut ser el que hagués volgut, perquè de petit ja tenia clar que volia arribar lluny. Els pares, però, tenien un forn a Terrassa, i l'olor del pa acabat de pastar, la farina, el sucre, els ous i la xocolata van ser més poderosos que cap altra cosa per conquerir tot un món, el de la pastisseria.

Des dels anys de la postguerra fins avui, Joan Turull s'ha fet a si mateix: s'ha fet un nom com a pastisser, ha creat una família i ha impulsat, com a president del Gremi de Pastissers de Barcelona, la creació del Museu de la Xocolata, la renovació de l'Escola de Pastisseria i la creació d'una residència per als seus estudiants. S'ha fet un fart de treballar, ha innovat i ha buscat sempre la millor qualitat, ha descansat només els dilluns al seu refugi del Penedès, s'ha envoltat d'amics fidels i ha transmès la seva passió per la pastisseria als dos fills i als néts, que algun dia es posaran al capdavant del negoci familiar. És per això que els ha escrit aquest llibre: una conversa que conté consells per treballar, però sobretot consells per viure com ha viscut ell, mitjançant la lluita i l'esforç. La vida d'un ignorant explica la vida d'algú que és molt més savi que no es pensa.