Pedro Sánchez és un supervivent. Era un militant desconegut quan es va atrevir a lluitar contra la candidata oficial del partit (Susana Díaz) i va aconseguir ser secretari general del PSOE.

Ha estat el primer a la història de la democràcia espanyola en guanyar una moció de censura (contra Mariano Rajoy).

Està aconseguint cada dia que passa un dia més de legislatura, sense tenir majoria, sense haver estat el partit més votat, a força de pactar i pactar, a força de negociar i negociar. Una negociació que ha esdevingut en permanent i continua amb ERC i Junts.

Tot això ha encimbellat a Pedro Cèsar a un estatus de l'home pragmàtic. Un estatus de pragmatisme constant, permanent, excessiu, quasi patològic.