La nostra ment, en un intent desesperat d'entendre una situació tan absurda, s'afanya a trobar explicacions, aferrant-se fins i tot a les raons més inversemblants, encara que aquestes no existeixin. És un mecanisme de defensa per no sucumbir a la bogeria.

La depressió esgota fins a l'última gota de vitalitat, fins al punt que la persona malalta, en un esforç per conciliar el que sent amb la realitat, i incapaç de suportar tant de dolor, pot arribar a vèncer el mateix instint de supervivència -el més poderós, ja que garanteix la continuïtat de l'espècie- i refugiar-se en els freds braços del suïcidi.

Com una epidèmia (potser realment ho és), la depressió arrasa especialment en els països desenvolupats. A Espanya, afecta dos milions i mig de persones.

Tanmateix, la depressió té cura. Aquest és el seu miracle esperançador: és possible enterrar aquesta malaltia devastadora i derrotar-la abans que ella ens acabi vencent.