Aquest llibre no és una narració. No hi ha un fil argumental ni un final esperançador. Són reflexions disperses de cinc dones que, des de les seves vivències, fan una crítica social i reflexions emocionals. Cadascuna amb la seva història, però totes compartint una mateixa sensació si això és una societat avançada, que algú en revisi el tutorial.

A través de les seves veus, la quotidianitat es converteix en un mirall brut on es reflecteixen les contradiccions, les injustícies i els absurds d'un món que sembla construït amb presses i sense instruccions. Vivint en una distopia de baix pressupost: tot està malament, diuen, però no prou com per provocar una revolució.

Spoiler: no parlo de res bonic.