S'anomena plantes medicinals a aquelles plantes que poden utilitzar senceres o per parts espec fiques (fulles, flors, fruits, escorces, tiges o arrels), per a tractar malalties de persones o animals. L'acci terap utica (alleugeriment o millora), es deu a subst ncies qu miques anomenades principis actius . L' s de les plantes en la medicina tradicional es remunta a temps prehist rics, per la ci ncia actual ha perm s identificar, a llar i produir centenars de principis actius per a l'elaboraci de f rmacs utilitzats en el tractament de diverses malalties. No obstant aix , l' s tradicional de plantes medicinals encara persisteix, especialment en societats poc industrialitzades amb dificultats d'acc s a medicaments. Aix , la Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) coordina una xarxa per incentivar l' s segur i racional de la medicina tradicional, a causa que, majorit riament, no tota la planta medicinal sol ser ben fica a l'organisme, o simplement el principi actiu ha de ser dosificat minuciosament. la planta medicinal sol preparar de diferents maneres, en la medicina tradicional s'utilitzen en infusions, cuites, en cataplasmes o en amanides per consum directe. La tecnologia farmac utica permet l'aplicaci de certs extractes de plantes medicinals en presentacions tipus c psules, L' s de remeis d'origen vegetal es remunta a l' poca prehist rica, i va ser una de les formes m s esteses de medicina, en la qual virtualment totes les cultures conegudes tenen evid ncies de l' s medicinal d'algunes plantes. Si b , l' s d'esp cies vegetals amb finalitats terap utiques s molt antiga, al principi va estar lligat a la m gia, cada poblaci va construir les seves creences en un intent de comprendre el seu medi immediat, algunes cultures fins al dia d'avui conserven aquestes creences i la ci ncia ha vingut a explicar cr ticament cada planta cada extracte, cada f rmula, trobant precisament els principis actius responsables de l'activitat biol gica. La ind stria farmac utica actual s'ha basat en els coneixements cient fics moderns per a la s ntesi i elaboraci d'algunes mol cules farmacol giques an logues a les presents en certes esp cies vegetals, i que moltes subst ncies derivades formen part dels principis actius de medicaments moderns, com la c lebre aspirina . A m s, el proc s de verificaci cient fic ha ajudat a trobar aquest tipus de mol cules en diverses esp cies vegetals usades tradicionalment com plantes medicinals, explicant certes propietats terap utiques d'aquestes, juntament amb descobrir compostos que poden servir com a base per al desenvolupament de nous medicaments per a diferents aplicacions . Molts dels f rmacs emprats avui dia -com el opi, la quinina, l'aspirina o la digital - repliquen sint ticament o a llen els principis actius de mol cules iguals presents en remeis vegetals tradicionals usats fins i tot en poques prehist riques, fins i tot sense coneixement dels seus principis actius . El seu origen persisteix en les etimologies -com el cid salic lic, aix anomenat per extreure de l'escor a de l'salze ( Salix spp.) O la digital, de la planta de el mateix nom. El consum de plantes medicinals ha anat en augment en els ltims anys a tot el m n i s freq ent la seva ocupaci en combinaci amb medicaments prescrits pels metges. Est estesa la falsa creen a que els productes elaborats amb base en plantes s n innocus i fins i tot avantatjosos pel seu suposat car cter "natural", un raonament poc compatible amb el fet que el seu efecte terap utic es xacra al seu contingut en principis actius amb activitat farmacol gica . Aquesta falsa percepci es basa en la tradici del seu s en lloc de en estudis sistem tics que avalu n la seva seguretat, que en general no existeixen. Sense aquests estudis, nicament poden ser detectats aquells riscos evidents, molt freq ents i d'ocurr ncia immediata.