Conec en Joan Bravo del barri, de fer unes cerveses i xerrar de tant en tant a les barres dels bars. Em cau bé, és un tipus estrany amb un aura que dóna què pensar...
Un dia, em comentà, que tot reflexionant a l'aeroport, va pensar en mi. Sap que sóc un humil novel-lista; segons ell, ha tingut una vida intensa i em proposa d'escriure la seva història. Jo li contesto que en aquells moments estic en un altre tema...
-De tota manera -li comento, intuint la seva decepció-, si vols, podem quedar un vespre i m'expliques una anècdota, si funciona seguim, i sinó, ens fotem unes birres.
Quan entra al bar, inspecciona la parròquia i seu de cara a la porta amb la paret a l'esquena. Demanem, trec fulls i un "Pilot" i ell comença a parlar. I el que ve a continuació, s'ho creguin o no, és el que em va explicar.